LRC歌词
[03:21.00]Ens ho ha de dir la veu tremolosa
[03:21.00]i trista d’un campanar.
[03:21.00]Un cop de llum i el crit de d’una garsa
[03:21.00]que ha despertat amb fam i busca
[03:21.00]per entre blats i civades
[03:21.00]qualsevol cosa per omplir el pap.
[03:21.00]O potser un gall
[03:21.00]que dins la cort canta.
[03:21.00]La nit és morta, i ja es fa clar,
[03:21.00]la nit és morta, i ja es fa clar.
[03:21.00]
[03:21.00]Mentre jo canto, de matinada,
[03:21.00]la vila és adormida encara.
[03:21.00]
[03:21.00]S’han despertat mullades les fulles
[03:21.00]del camp d’alfals veí.
[03:21.00]S’espolsen l’aigua de la rosada
[03:21.00]mentre que arriba la matinada
[03:21.00]i el sol que les escalfa
[03:21.00]fins que les tallin d’un cop de falç.
[03:21.00]Alcen la testa
[03:21.00]mullada i fresca.
[03:21.00]Per a caure a terra massa temps hi ha,
[03:21.00]per a caure a terra massa temps hi ha.
[03:21.00]
[03:21.00]Dintre la vila ja plora un nen
[03:21.00]i pels afores corren els bens.
[03:21.00]
[03:21.00]I amb el sarró i la bóta a l’esquena,
[03:21.00]i amb un bastó a la mà,
[03:21.00]se’n va el pastor i el seu gos d’atura,
[03:21.00]se’n van cap unes altres pastures.
[03:21.00]Trencant rius i cabanyes
[03:21.00]a les muntanyes volen tornar.
[03:21.00]Surt amb l’aurora,
[03:21.00]cal sortit d’hora:
[03:21.00]el camí que han de fer és molt llarg,
[03:21.00]el camí que han de fer és molt llarg.
[03:21.00]
[03:21.00]Cap a la vila ja ve el pagès,
[03:21.00]la bossa buida i el carro ple
[03:21.00]de roig tomàquet i de verdures
[03:21.00]collides del seu hort.
[03:21.00]La mula sua, el carro crida
[03:21.00]i l’home tanca els ulls i somnia
[03:21.00]mentre el sol es lleva
[03:21.00]d’un llit d’alzines, enlluernant
[03:21.00]a les velletes
[03:21.00]que, pansidetes,
[03:21.00]cap a l’església van caminant,
[03:21.00]cap a l’església van caminant.
[03:21.00]
[03:21.00]I ara jo canto de matinada,
[03:21.00]la vila és adormida encara.
文本歌词
Ens ho ha de dir la veu tremolosa
i trista d’un campanar.
Un cop de llum i el crit de d’una garsa
que ha despertat amb fam i busca
per entre blats i civades
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser un gall
que dins la cort canta.
La nit és morta, i ja es fa clar,
la nit és morta, i ja es fa clar.
Mentre jo canto, de matinada,
la vila és adormida encara.
S’han despertat mullades les fulles
del camp d’alfals veí.
S’espolsen l’aigua de la rosada
mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfa
fins que les tallin d’un cop de falç.
Alcen la testa
mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha,
per a caure a terra massa temps hi ha.
Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.
I amb el sarró i la bóta a l’esquena,
i amb un bastó a la mà,
se’n va el pastor i el seu gos d’atura,
se’n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes
a les muntanyes volen tornar.
Surt amb l’aurora,
cal sortit d’hora:
el camí que han de fer és molt llarg,
el camí que han de fer és molt llarg.
Cap a la vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple
de roig tomàquet i de verdures
collides del seu hort.
La mula sua, el carro crida
i l’home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva
d’un llit d’alzines, enlluernant
a les velletes
que, pansidetes,
cap a l’església van caminant,
cap a l’església van caminant.
I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.